Història

Pots descarregar-te el llibre de la història del municipi "Una Mirada al Passat, Bonrepòs i Mirambell"

 

Les restes trobades a la comarca donen a entendre que existien pobladors en el període Neolític, encara que l'horta (vertadera font d'ingressos de la zona),es va començar a poblar amb l'arribada dels romans. Pareix demostrat que a este període va ser quan es construiren els primers regadius de l'horta. Amb els regadius es va començar a treballar la terra, el que va fer, que els pobladors, s'establiren d'una forma sedentària.

Entre els segles V i VII, amb la dominació visigoda, no hi ha indicis d'un major desenrotllament de la zona, la mateixa ciutat de València perd la seua importància i va ser mantenida per l'església com a seu episcopal.

Realment va ser a l'etapa musulmana quan l'horta viu la seua primera gran època de desenrotllament i esplendor; el perfeccionament dels sistemes de reg romans i la introducció de nous cultius: tarongers, arrós, seda, cotó...etc. fan que l'horta vaja poblant-se poc a poc i començen a aparéixer disseminats per ella diferents enclavaments habitats, alqueries, molins, posades, posicions defensives, que son els punts de partida sobre els que, amb el pas del temps, es van desenrotllant la majoria dels nuclis que hui composen els pobles de la comarca. Per tant, en esta època va ser quan el nucli es va consolidar com alqueria musulmana.

En esta època, es produïx l'evolució simultània de la ciutat de València i l'Horta, ja que el funcionament conjunt dels aspectes agrícoles, comercial i industrial favorixen la prosperitat de ambdós. La seda produïda a l'horta era la base de les manufactures urbanes.

Després de la conquesta cristiana en el segle XIII es convertix en zona de reialenc, roman la majoria de la població i els cultius no patixen canvis notables, encara que es modifiquen les formes de propietat al concedir Jaume I terres als nous pobladors que havien participat durant la conquesta.

En esta època es produïx l'afirmació definitiva de la superestructura dominant cristiana que s'imposa a la població musulmana, que s'aferra a la seua religió, llengua i costums; es realitza una colonització per juxtaposició, ja que no existix ninguna integració social ni cultural.

Els musulmans que romanen després de la conquesta donen lloc a la minoria ètnica dels moriscos, l'activitat principal es la de llauradors vasalls dels senyors feudals. En el nostre cas, la minoría morisca es va establir en el nucli de Mirambell on romandrà fins a la seua expulsió.

Mentrestant, en 1472 Juan II fa donació de les terres de Bonrepòs i Mirambell a Francesc Jardí de Menaguerra. Posteriorment, en el segle XVI, van passar als Montoliu, que van obtindre la baronia de Bonrepòs i Mirambell. Més tard, estes terres pertanyeren als Mirasol i Talamantes.

En 1574 es va erigir com a parròquia independent, segregant-se de Carpesa, i dependent d'ella, Mirambell i Cases de Bàrcena.

En el segle XVIII, Bonrepòs i Mirambell va observar una important expansió econòmica, al parell que la resta dels pobles de l'Horta. S'introduïxen nous cultius, es perfecciona el sistema de reg i florix la indústria sedera. D'esta època és la construcció de la nova església parroquial i de la torre del campanar.

A principis del segle XIX evoluciona el cultiu de la taronja i s'introduïx el de la creïlla, produint-se  una crisis en els sectors de la seda i del cànem. Posteriorment es milloren els rendiments amb els abonos orgànics (guano del Perú), i més endavant dels químics.

A principis del segle XX, el creixement dels pobless de la comarca es veu incrementat pels moviments migratoris de la I Guerra Mundial. Més endavant, amb la crisis del 29 i la guerra civil, es produïx una nova recessió en el creixement.

A partir de la dècada dels cinquanta comença el procés industrial, que comporta un canvi profund en l'estructura econòmica de la comarca, donant que a una economia agricola important se li superposa una industrialització, donant orige a una estructura mixta. Esta industrialització, sobretot en els últims anys, es veu favorida per múltiples factors presents en la comarca; abundància de factors motrius, obres en infraestructura, servicis, xàrcia de comunicació, economia sanejada per l'agricultura i abundant mà d'obra. Suportat, i al seu entorn, per esta estructura econòmica de caràcter mixt es produïx un creiximent demogràfic molt important.

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 
 

Turismo

Descripción del término "Turismo"